L’anestèsia tòpica ha aconseguit una popularitat relativament recent. Aquesta pràctica
ha minimitzat els riscos de la pràctica anestèsica en oftalmologia, i que necessàriament
redueix la invasivitat de la tècnica.

En el desenvolupament d’aquest tipus d’anestèsia ha influït:

La reconversió de la tècnica de cirurgia de cataractes en facoemulsificació.

L’exigència creixent dels pacients davant la cirurgia oftàlmica, i especialment en el cas de la cirurgia de cataractes, ja que minimitza les molèsties, afavoreix una recuperació ràpida de la funció visual, i l’ull surt blanc del quiròfan. La pràctica de l’anestèsia tòpica també s’ha d’acompanyar d’una tècnica depurada, ràpida i amb experiència per part del cirurgià, però a més, la col·laboració del pacient és un factor molt important.

De vegades, determinats pacients amb tendència a l’angoixa o molt aprensius, no són bons candidats a l’anestèsia tòpica.

Complicacions:
Toxicitat a l’anestèsic per ús de quantitats excessives.
Mala col·laboració del pacient. Inexperiència del cirurgià.

Precaucions:
Escollir el pacient amb rigor.
En cirurgies de risc els possibles imprevistos són més fàcils de resoldre.
Disposar d’anestèsia per sedació eventual.
El cirurgià ha de dominar alternatives anestèsiques.
L’anestèsia tòpica, és una opció excel·lent pel nivell satisfactori dels resultats. Encara
que el grau d’analgèsia no és tan elevat com les altres formes d’anestèsia.

L’ús de gotes anestèsiques en una intervenció: Afavoreix la recuperació pràcticament immediata d’agudesa visual, no deixa hemorràgies, edemes, etc. Disminueix l’estrès que produeix l’anestèsia en el pacient.