Hi ha diferents tipus de tècniques per a la cirurgia de la cataracta: extracapsular, facoemulsificació, etc.

La tècnica més emprada actualment és la facoemulsificació. Consisteix en la fractura i
aspiració del nucli del cristal·lí dins del seu propi sac capsular, amb l’ajuda d’una sonda
d’ultrasons que s’introdueix en el globus ocular a través d’una incisió de 3 mm.

L’anatomia del cristal·lí permet la fragmentació ultrasònica d’aquest. Es descriuen tres zones diferenciades, el còrtex, que és la més superficial, el epinucli i el nucli. La dissecció del nucli s’inicia, prèvia capsulotomia (capsulorexis) esculpint i fragmentant. Els fragments s’extreuen després per aspiració fragmentació.

Després s’introdueix una lent intraocular plegable que substituirà el cristal·lí. La lent ha de quedar perfectament col·locada al sac capsular.

A la majoria dels casos no es requerirà cap punt de sutura.

Aquesta cirurgia es realitza amb anestèsia tòpica (gotes), sense cap injecció. El pacient surt del quiròfan amb els ulls destapats.

La tècnica clàssica de cirurgia de la cataracta és la extracapsular. El major inconvenient d’aquesta tècnica és la gran incisió que requereix, ja que s’extreu la cataracta íntegra de l’interior de l’ull. Per tant, els 3 o 4 punts de sutura provocaran un major astigmatisme corneal i la recuperació visual serà més lenta.

Lents intraoculars

La tecnologia de les Lents Intraoculars (LIO) i les tècniques quirúrgiques estan en constant evolució. Hi ha molts tipus de LIO, que difereixen entre si pel tipus de material que les compon, les característiques geomètriques i les propietats de la superfície.

Les normes relatives a la fabricació d’aquestes pròtesis i el control de qualitat dels materials són molt estrictes.

Aquestes lents han de complir uns requisits òptics, com tenir una excel·lent resolució, una transmissió espectral pròxima a la del cristal·lí normal, absència d’aberracions esfèriques, mínima reflexió interna, en cas de descentrament o inclinació han de provocar mínimes variacions de potència i aberracions, i han tenir un diàmetre suficient en proporció a la pupil del pacient.

Els materials de les LIO, ja siguin rígides o flexibles, han de tenir una òptima biocompatibilitat intraocular, i ser estables física, química i òpticament, per no provocar una reacció fisiològica inflamatòria i / o de fibrosi.

Les lents intraoculars rígides de PMMA han estat fins avui les més implantades donats els excel·lents resultats obtinguts, tot i que els nous materials de LIO flexibles, de silicona, acrílics, de hidrogel i termoplàstics, permeten actualment realitzar aquests implants amb el mínim risc i trauma postoperatori.

L’elecció del tipus de lent ve determinat per les característiques clíniques de l’ull del pacient que serà intervingut i els hàbits del cirurgià.

Qui es pot operar?

Pot operar-se de cataracta qualsevol persona independentment de les malalties associades, ja que no s’administra cap fàrmac sedant o tòxic.

El trastorn provocat per l’evolució d’una cataracta és viscut de forma diferent en cada persona. L’edat, l’activitat professional, les necessitats visuals i les condicions de vida de cada un, s’han de tenir en compte a l’hora de decidir el moment apropiat per a la intervenció.