Des del punt de vista etimològic, el terme astenopia vol dir «visió escassa», però el seu significat no es refereix a la «disminució de la funció visual», sinó que es tracta d’un concepte molt ampli i de límits poc definits. La astenopia engloba tots els trastorns i molèsties que apareixen en relació amb la visió de prop, com ara malestar ocular, visió borrosa, sensació esporàdica de diplopia, sensació de cansament prematur, incapacitat per mantenir constantment una imatge nítida a la distància programada, cefalees, dolor retroocular, etc.

La astenopia és una molèstia molt freqüent entre els individus que realitzen el seu treball a curta distància durant un temps prolongat, per exemple, els usuaris d’ordinadors. En algunes investigacions s’ha estimat que fins al 40% dels operadors d’ordinadors pateixen diàriament símptomes de astenopia.

SÍMPTOMES Y SIGNES DE L’ASTENOPIA

* Sensació de pesadesa als ulls.
* Sensació de tensió ocular.
* Presa de consciència de l’existència dels propis ulls.
* Enrogiment ocular.
* Picantor ocular.
* Augment de la secreció de llàgrimes. Epífora.
* Cefalees.
* Disminució de l’agudesa visual.
* Percepció borrosa dels objectes.
* Diplopia, generalment esporàdica.

Aquests símptomes poden ser deguts a factors diversos:
* Estat de l’aparell ocular.
* Factors personals.
* Factors inherents al medi on es desenvolupa el treball, com ara luminància, color,
ubicació, amplitud espacial individual, imposicions posturals, etc.
* Factors ambientals, temperatura, humitat relativa, ventilació, etc.
* L’objecte de la tasca es desenvolupa en un pla vertical, cosa que no era habitual en el treball d’oficina.

ASTENOPIA ACOMODATIVA

A) Hipermetropia. Els subjectes amb hipermetropia lleu (fins a 3 D) amb prou feines pateixen molèsties durant les dues primeres dècades de la vida, excepte quan necessiten realitzar un treball de prop molt prolongat amb una mala il·luminació o pateixen esgotament físic o psíquic.

Les molèsties astenopies més freqüents a les revisions no específicament oculars són els mals de cap, preferentment a la regió frontal, incloent els globus oculars i annexos. A més d’una exploració oftalmològica adequada, cal avaluar les aptituds psíquiques del subjecte i els seus recursos per afrontar les seves circumstàncies personals i sociolaborals.

La intensitat de les molèsties pot ser considerablement major quant a l’amplitud i intensitat de la cefalea i fins i tot pot donar lloc a autèntiques migranyes amb nàusees i vòmits.

B) Miopia. Excepcionalment, alguns miops amb correccions òptiques inadequades, incorrectes o no actualitzades refereixen una sensació d’opressió ocular relacionada amb el treball prolongat de prop. En aquests casos el més probable és que es degui a una incoordinació de la convergència amb una acomodació inadequada.

C) Astigmatisme. La incidència de l’astigmatisme és molt variable segons es consideri la seva repercussió en el rendiment visual.

Les molèsties i dolors derivats de l’astigmatisme es deuen a l’esforç del subjecte per restablir l’eix o l’ajust entre eixos astigmàtic que li resulta més favorable, obligant a un esforç prolongat, alternant i poc eficaç, del múscul ciliar.

D) Anisometropia. Quan el poder refractiu dels dos ulls és diferent (anisometropia) pot aparèixer una astenopia acomodativa amb dolor sord, que pot arribar a ser lancinant, en regió frontal, ocular o cefàlica. És freqüent que el nivell funcional de cada ull sigui diferent i fins i tot que un dels ulls sigui dominant o ambliop.

E) Presbícia. És imprescindible corregir òpticament les insuficiències acomodatives derivades de l’edat. Un aspecte d’importància crucial és la distància a la qual es realitza el treball, ja que pot no coincidir amb la correcció per a visió pròxima. Aquesta situació es dóna amb freqüència en algunes professions com a músics, usuaris d’ordinadors, pintors, etc.

ASTENOPIA MUSCULAR

heteroforia

La heteroforia amb fusió normal es compensa augmentant el to de certs músculs oculars, el que pot induir a desenvolupar el quadre de astenopia muscular. De vegades es produeix una heteroforia artificial quan les ulleres estan mal col.locades o descentrades, donant lloc a un quadre de fatiga ocular. Aquestes molèsties astenòpiques poden anar acompanyades de malestar i opressió ocular, cefalees, somnolència, malestar general i impossibilitat de concentració, podent arribar a causar una depressió profunda.

Insuficiència de la convergència

Aquesta deficiència, igual que la heteroforia, produeix molèsties astenòpiques, fonamentalment diplopia. La disminució del poder de convergència sol manifestar- se en subjectes que tenen debilitat física o esgotament neurogènic juntament amb una reducció del poder de fusió, sovint acompanyada d’exoforia. Cal corregir en tots els casos els defectes de refracció, tenint en compte la relació l’acomodació-convergència, ja que una miopia no corregida adequadament pot ocasionar una convergència defectuosa. Aquests subjectes presenten sovint problemes psicològics amb complexos d’inferioritat i expressen idees hipocondríaques.